La lenga e la cultura occitanas correspondon a una civilisacion presenta dins tota la part meridionala de l’actual Estat francés. Un espaci que recobrís 33 despartiments franceses, mas tanben 12 vals alpinas de l’Estat italian e la val pirenenca d’Aran dins l’Estat espanhòl. La lenga que i es parlada posa sas originas dins lo crosament d’ancians idiomes e del latin que son influéncia es, solide, preponderanta. Tre lo segle VIIIen lo territòri de Gàllia se devisissiá en doas zònas lingüisticas. Lo gallo-roman septentrional e lo gallo-roman meridional que balharán naissença a la lenga d’òil al nòrd e a la lenga occitana al sud. La cultura occitana, aquò’s tanben una literatura de mai de mila ans que sos tèxtes coneguts los mai ancians remontan al delà del segle Xen. Dels trobadors de l’Edat-Mejana inventors de la literatura cortesa, de la renaissença literària del segle XVIen, del feligritge enançat per Frederic Mistral al segle XIXen e fins als nombroses escrivans contemporanèus ; aquesta literatura arresta pas d’espantar per la seu originalitat e lo seu engèni.
Occitania
Occitània aquò’s tanben la riquesa d’un patrimòni oral estonament conservat e d’una literatura orala d’una singulara universalitat. Aquesta civilisacion, amai per èsser estada combatuda de longa a travèrs los segles desempuèi la famosa crosada contra los Albigeses, s’es pasmens presèrvada d’una assimilacion programada a cops d’interdiches. S’estima d’uèi que la lenga occitana demòra sempre parlada o compresa per d’unes cinc milions d’induvidús.
Fa ara qualquas annadas que s’enancèt una renaissença culturala a l’entorn de l’ensenhament, de la creacion artistica e literària, d’un resal associatiu tras que dense. Aquesta cultura confrontada a una situacion de diglossia agressiva (quand doas lengas son praticadas sul meteis territòri) sembla posar sa vitalitat dins un mena de Resistància a la politica assimilassionista. Actualament unas de las seus reivendicacions magèrs consistís dins sa reconeissença coma lenga nacionala de còtria lo francés.