
10 Jun Projècte d’espaci dedicat a las musicas de l’Albigés : Lo Castèl encantaire…
La comuna de La Casa cercava amb lo sosten de la comuna de Vabre dempuèi de temps un projècte que se poiriá installar dins una part del castèl del villatge per participar a la valorizacion de la valada del Gijon basat sus son istòria musicala. De son costat, l’associacion CORDAE La Talvera, que trabalha dempuèi mai de 40 ans a la recèrca, la valorizacion e la creacion a l’entorn del patrimòni oral e musical del departament de Tarn e dels airals limitròfes, cercava un luòc simbolicament fòrt per crear un espaci dedicat a las musicas de l’Albigés (departament de Tarn), en particular a l’entorn de las musicas tradicionalas.
Un luòc emblematic
L’implantacion dins un airal montanhòl coma la valada del Gijon pòt pas qu’afortir e balhar mai de sens a aquel projècte de dimension departamentala. De fach, aquesta valada es d’un cèrt biais lo receptacle e un retrach de l’istòria de las musicas popularas dins Tarn a mai d’un nivèl.
D’en primièr, es al còr de l’airal de la practica del graile dels Monts de la Cauna e un dels endreches que mai i s’es mantengut aquel intrument. Se comptava dins l’airal (Vabre, Sent Pèire, La Casa, Montredond-La Bessoniá…) una granda concentracion de grailaires. Avem capitat d’i recensar un quinzenat de fabricants d’aquela mena de autbòis, e Vabre èra tanben lo luòc que i s’establiguèt un dels laütièrs mai prolific de la region, lo famós Joseph Mahoux conegut al començament del sègle XX coma « lo màger menestrié de Tarn ».
Se la craba (o bodega) i se sonava pas tant coma per d’autres luòcs del departament (Sidòbre, montanha d’Anglés, airal de castras e Masamet, valada del Toré, Montanha negra e Lauragués), Joseph Mahoux, originari de Cuxac de Cabardés, ne fabricava tanben tant coma de flaütas e de pifres.
La valada del Gijon e mai precisament Sent-Pèire de Trevisi, èran tanben lo país de Landon, Armand e Edmond Landes, cansonièrs e darrièrs cançonièrs e paures rodaires dels Monts de La Cauna que las cançons encara ne ressondisson dins la memòria dels abitants de la montanha.
Joseph Mahoux de Vabre (musician e laütièr) sona de la clarineta, al costat, un graile e una flaüta que fabriquèt Sonaire d’acordeon davant lo cafè l' »Auberge sanglante », carrièira del pojolat a Vabre Jacques Gauderic « Jacquet », sonaire de craba (1851-1907), abitant de Campselve, comuna de La Crozeta
Enfin, Vabre foguèt entre las primièiras comunas qu’i se montèt una societat musicala (Les Enfants de vabre) a partir dels ans 1870 e que encara existís uèi. Aquesta region dels monts de La Cauna agèt tanben una foncion importanta dins lo desvolopament, a l’entorn dels ans 1970, de las musicas actualas e del reviscòl de las musicas tradicionalas.
Un espaci ligat a son territòri e sos abitants
Lo projècte elaborat amb l’associacion CORDAE LA Talvera – que farà profechar lo luòc previst de la totalitat de sas colleccions instrumentalas, fotograficas e sonòras, e de son saber-far – a l’ambicion d’èsser un projècte collectiu que i pòt participar cada abitant de la montanha en portant una pèira al clapàs, a aquel monument.
Demandam doncas a totes los que possedisson d’instruments, de fòtos, d’espleches ligats a la factura instrumentala (torn de pedala o de perga, per exemple), de testimoniatges, cançons, contes, etc, e que vòlon portar lor pèira al clapàs, de nos contactar lo mai lèu possible per poder participar amb nosautres a aquela polida aventura.
Lo « Castèl encantaire », nom de l’espaci futur, poiriá dobrir a comptar de 2022 o 2023. Propausarà, e mai del espaci museal, una tièra d’animacions, d’estagis, d’espectacles, de collòquis, que contribuïràn a far venir los visitaires nombroses dins la valada. Foncionarà en malhum amb d’autres luòcs de valorizacion de tradicions musicalas coma per exemple l’Ostal de la cabreta de Cantoin dins Avairon.
Sala Senegadès del castèl de La Casa Castèl de La Casa Sala dels tapisses del castèl de La Caza
Per nos contactar :
Comuna de La Casa : 05 63 37 55 98, maire.lacaze@orange.fr
Associacion CORDAE La Talvera : 05 63 56 19 17, talvera@talvera.org